Aquesta banda andalusa de rock amb influències flamenques i de blues ha delectat per tercera vegada al públic lleidatà amb un espectacle surrealista on l’improvització i bona música hi eren a parts iguals. Amb molt d’art, les seves lletres ens parlen dels plaers de la vida o dels personatges de barri. A partir del gener, es plantegen gravar el sisè disc després de l’èxit de “Recuerdos garrapateros de la flama y el carril”.
L.M- Los Delinqüentes a l’escenari sou pura dinamita, no hi manca dinamisme i ni improvisació …DLQ- Cada actuació és diferent, a l’escenari ens agrada disfressar-nos dels personatges que inventem a les nostres cançons, explicar acudits, avui fins i tot ens hem llançat damunt del públic (riuen). Improvisem molt, l’espectacle descobreix la seva faceta surrealista a mesura que avança la nit.
L.M- Us heu inventat l’adjectiu de “garrapatero” que a la vegada us identifica...DLQ- “Garrapatero” és qui gaudeix sense gaire cosa, qui viu apartat dels luxes. Per exemple un cotxe BMV no és “garrapatero”, en canvi, un “cuatro latas” si ho és.També anomenem així als artistes que ens agraden perquè són autèntics, com Jimmy Hendrix, Pata Negra, Kiko Veneno o Janis Joplins.
L.M- L’any passat vau treure un disc, per quan planegeu editar-ne un de nou?DLQ- Actualment estem preparant una cançó per a la nova pel·lícula de “Mortadelo y Filemón” i altra per a la capçalera del programa “Sé lo que hizisteis” a la Sexta.Però volem gravar un disc a partir del gener, al desembre descansarem perquè portem tres anys sense vacances.
L.M- El nou disc seguirà en la mateixa sonoritat musical i “garrapatera” o hi hauran canvis?DLQ- Potser ens obrirem a noves sonoritats, ens plantegem incloure-hi més guitarres elèctriques i piano a les guitarres acústiques. Com que ens agraden força els Beatles, estem considerant prendre més influències d’aquest mític grup dels seixanta.
L.M- I respecte a les lletres, us continuarà inspirant allò quotidià per a inventar històries surrealistes?DLQ- Si, ens encanta treure del dia a dia les nostres històries i inventar-nos personatges com Johny Chaparrón o el Abuelo Frederick. Per exemple Jonhy podria ser qualsevol alcalde que arriba a qualsevol poble, s’embutxaca els diners i marxa... Ens agrada musicar històries surrealistes que, perquè no, poden passar algun dia...
L.M- Aquesta temporada heu estat de la gira per Mèxic, com heu delectat al públic mexicà?DLQ- A l’Amèrica Llatina va agradar molt l’essència de les palmetes i l’estil típic de la cultura i la festa de carrer perquè és diferent a tot el que han vist. La premsa mexicana s’ha fixat molt en les nostres cançons, algunes de més èxit han estat “el aire de la calle” o “la primavera trompetera”.A Mèxic toquem a locals petits cobrant poc o res, com fèiem aquí fa sis anys, i tenim forces despeses però estem “cultivant una llavor”... el que guanyem aquí amb uns 100 concerts a l’any ens ho gastem allà (riuen).
L.M- Finalment, quin és el secret dels Delinqüentes? Ens expliqueu un acudit “garrapatero”?DLQ- Potser que som descarats, sense complexes ni vergonyes, gent senzilla que sabem riure’ns molt i això es transmet a l’escenari...Així, vols sentir un acudit de temporada? Saps per què la tardor és la millor temporada per a fer l’amor? Perquè s’obren les castanyes i creix el nap (riuen).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada