Barcelona, 15 de desembre 2007
Pere Gibert és el responsable de Continguts Culturals i Nous Formats de la XTVL (Xarxa de Televisions Locals) que ha estat convidat a la 13ena edició del Miniput. Aquesta iniciativa pretén reflexionar sobre els formats televisius que marquen tendència i quins canvis estan revolucionant el camp de la televisió tradicional. El CCCB de Barcelona és l’únic escenari del nostre país on es presenten programes i es faciliten debats i trobades entre professionals i estudiosos de la televisió pública de qualitat arreu.
1. Ha estat convidat per moderar la sessió «des de la subjectivitat », quines reflexions podem fer d’una graella televisiva on la presència de la subjectivitat és cada vegada més present ?
En aquesta sessió intentem honorar més que mai els programes que incitin a la reflexió perquè sovint a la televisió quan s’expressa una opinió es fa massa ràpid, no es contextualitza i la persona que opina potser no és la més indicada. Avui al Miniput reivindiquem emissions que donin la oportunitat de conèixer personatges entranyables que reflexionen sobre la vida o sobre ells mateixos. “Souvenirs” és un docudrama que es centra en la vida de Sleiman, un vell Yemenita de 82 anys que va viure la segona guerra mundial i va servir a la brigada jueva. Es tracta d’una reflexió sobre memòria històrica, sobre ell mateix i aquells temps… és una obra elaborada amb gran respecte i delicadesa per part dels autors.
2. Fins a quin punt els formats narrats des de la subjectivitat poden atemptar contra aquest respecte a la persona ?
El problema és que sovint a les televisions convencionals no es fa des del respecte, com alguns lateshows que considero que van en contra pràcticament del que és educació. Per tant, aquest es un límit que no s’ha de traspassar, encara que és difícil determinar amb exactitud que es ètic i que no. Respecte als nous formats, cada vegada es valora més que les històries s’expliquin des de la pròpia realitat de les persones (n’és un exemple el programa d’Efecte Mirall) perquè estem contaminats de molta manipulació. A partir d’aquí es crearan nous programes i formats que permetin explicar aquest realisme del dia a dia més enllà dels programes d’entrevistes o de reportatges informatius.
3. En un món canviant amb una tecnologia cada dia més avançada, quina és la tendència dels nous formats?
El camí és l’interactivitat, és a dir, l’espectador cada vegada té un paper més actiu i se l’ha de donar la possibilitat de participar per diverses vies com l’Internet o sms perquè cada vegada pren més importància la persona anònima que està a casa seva. La tendència serà barrejar Internet amb material històric, amb testimonis, amb teatre, amb noves tecnologies i música… es tracta d’aprofitar tot el material del que es disposa i fer una nova proposta. Per altra banda, s’ha acabat la televisió amb els límits d’aquesta o el telèfon entès com un aparell pròpiament per parlar amb algú altre…
4.Es poden veure a Internet els programes de la XTVL?
Estem treballant en aquest projecte, actualment hi ha alguns programes però volem assolir una tecnologia per incloure els vídeos amb una bona qualitat. Cada vegada els joves passen més temps davant de l’ordinador enlloc de mirar la televisió, i això s’ha de tenir en compte. La conseqüència és que les cadenes de televisió estan deixant de ser televisions com a tal per endinsar-se en altres camins com Internet, on l’usuari selecciona molt més els continguts del seu interès.
5. A la XTL no mesureu les audiències, aquest fet us dóna més llibertat alhora d’inventar nous formats?
Exactament, no haver-nos de regir per les audiències és una gran sort per a nosaltres perquè ens dóna un marge de risc per idear noves propostes allunyades dels èxits comercials. Busquem crear un producte de qualitat encara que no sigui un èxit a nivell quantitatiu: això no és possible a altres cadenes privades o públiques.
6. Fent referència a programes més alternatius, la XTVL presenteu al Miniput un programa de literatura que trenca els esquemes convencionals d’entrevistes a escriptors...
“Paraules al vent” és un programa de 15 minuts que es centra en un autor que no és comercial i que explica la seva visió del món a través de la seva obra literària. A més a més, s’inclouen petites aportacions amb personatges de ficció i es barregen elements de realitat i ficció. La proposta és un programa que, per una banda, combini entreteniment i alhora apropi la literatura a l’espectador.
En aquesta sessió intentem honorar més que mai els programes que incitin a la reflexió perquè sovint a la televisió quan s’expressa una opinió es fa massa ràpid, no es contextualitza i la persona que opina potser no és la més indicada. Avui al Miniput reivindiquem emissions que donin la oportunitat de conèixer personatges entranyables que reflexionen sobre la vida o sobre ells mateixos. “Souvenirs” és un docudrama que es centra en la vida de Sleiman, un vell Yemenita de 82 anys que va viure la segona guerra mundial i va servir a la brigada jueva. Es tracta d’una reflexió sobre memòria històrica, sobre ell mateix i aquells temps… és una obra elaborada amb gran respecte i delicadesa per part dels autors.
2. Fins a quin punt els formats narrats des de la subjectivitat poden atemptar contra aquest respecte a la persona ?
El problema és que sovint a les televisions convencionals no es fa des del respecte, com alguns lateshows que considero que van en contra pràcticament del que és educació. Per tant, aquest es un límit que no s’ha de traspassar, encara que és difícil determinar amb exactitud que es ètic i que no. Respecte als nous formats, cada vegada es valora més que les històries s’expliquin des de la pròpia realitat de les persones (n’és un exemple el programa d’Efecte Mirall) perquè estem contaminats de molta manipulació. A partir d’aquí es crearan nous programes i formats que permetin explicar aquest realisme del dia a dia més enllà dels programes d’entrevistes o de reportatges informatius.
3. En un món canviant amb una tecnologia cada dia més avançada, quina és la tendència dels nous formats?
El camí és l’interactivitat, és a dir, l’espectador cada vegada té un paper més actiu i se l’ha de donar la possibilitat de participar per diverses vies com l’Internet o sms perquè cada vegada pren més importància la persona anònima que està a casa seva. La tendència serà barrejar Internet amb material històric, amb testimonis, amb teatre, amb noves tecnologies i música… es tracta d’aprofitar tot el material del que es disposa i fer una nova proposta. Per altra banda, s’ha acabat la televisió amb els límits d’aquesta o el telèfon entès com un aparell pròpiament per parlar amb algú altre…
4.Es poden veure a Internet els programes de la XTVL?
Estem treballant en aquest projecte, actualment hi ha alguns programes però volem assolir una tecnologia per incloure els vídeos amb una bona qualitat. Cada vegada els joves passen més temps davant de l’ordinador enlloc de mirar la televisió, i això s’ha de tenir en compte. La conseqüència és que les cadenes de televisió estan deixant de ser televisions com a tal per endinsar-se en altres camins com Internet, on l’usuari selecciona molt més els continguts del seu interès.
5. A la XTL no mesureu les audiències, aquest fet us dóna més llibertat alhora d’inventar nous formats?
Exactament, no haver-nos de regir per les audiències és una gran sort per a nosaltres perquè ens dóna un marge de risc per idear noves propostes allunyades dels èxits comercials. Busquem crear un producte de qualitat encara que no sigui un èxit a nivell quantitatiu: això no és possible a altres cadenes privades o públiques.
6. Fent referència a programes més alternatius, la XTVL presenteu al Miniput un programa de literatura que trenca els esquemes convencionals d’entrevistes a escriptors...
“Paraules al vent” és un programa de 15 minuts que es centra en un autor que no és comercial i que explica la seva visió del món a través de la seva obra literària. A més a més, s’inclouen petites aportacions amb personatges de ficció i es barregen elements de realitat i ficció. La proposta és un programa que, per una banda, combini entreteniment i alhora apropi la literatura a l’espectador.
Rec, el llargmetratge del director lleidatà Jaume Balagueró i Paco Plaza ha rebut nombrosos premis al Festival Internacional de Cinema de Sitges: millor director, millor actriu per Manuela Velasco, premi del públic i premi de la crítica José Luis Guarner. Aquesta ficció de terror documental transcorre a un edifici de Barcelona on acudeixen els bombers, la policia i un equip televisiu rere la trucada d’alarma que suposa el començament d’una sèrie de terrorífics successos.
